Posts

Bon Any 2018!

No tinc por!  Barcelona, Agost 2017
És potser només quan la vida ens posa a prova que ens posem a pensar amb tots els sentits. Sigui per atemptats de joves dominats per l'odi on ens costa esbrinar què podíem haver fet, o quan la filla adolescent d'un amic es treu la vida i ens arrossega el sentiment de no dedicar-nos prou al que hauríem.
I és que ens deixem pel camí massa energies en coses que realment no ens importen tant com d'altres:

No he estimat mai a la meva vida un poble o un col.lectiu; ni l'alemany, ni el francès, ni l'americà, ni tampoc la classe obrera o qualsevol altra cosa. El fet és que només estimo els meus amics, i soc completament incapaç per a qualsevol altre tipus d'amor.
Hannah Arendt

La sort és que la vida acostuma a donar-nos més d'una oportunitat. Com diu un proverbi africà, el millor moment per plantar un arbre era fa vint anys... i el segon millor moment és ara. Som-hi, plantem-lo junts!
Una abraçada,

Oriol Rius-Sabaté New York, desembre 2017

Feliz 2018!

No tinc por!  Barcelona, Agosto 2017
Quizá es solo cuando la vida nos pone a prueba que pensamos con los cinco sentidos. Sea por atentados de jóvenes dominados por el odio en los que nos cuesta adivinar qué podríamos haber hecho nosotros, o cuando la hija adolescente de un amigo se quita la vida y nos arrastra el sentimiento de no dedicarnos lo suficiente a lo que debiéramos.
Seguro nos dejamos por el camino demasiadas energías en cosas que realmente no nos importan tanto como otras:

No he querido nunca en mi vida a un pueblo o a un colectivo; Ni el alemán, ni el francés, ni el americano, ni tampoco la clase obrera o cualquier otra cosa. Lo cierto es que sólo quiero a mis amigos, Y soy completamente incapaz para cualquier otro tipo de amor.
Hannah Arendt

La suerte es que la vida suele darnos más de una oportunidad. Como dice un proverbio africano, el mejor momento para plantar un árbol era hace veinte años... y el segundo mejor momento es ahora. ¿Lo plantamos juntos?

Un abrazo,
Oriol Rius-S…

Bon Any 2017!

We must always take sides. Neutrality helps the oppressor, never the victim.   Elie Wiesel, 1928–2016

Prendre sempre partit. Prohibir-nos el silenci conformista o poruc. El que es mossega el llavi per no entrar en polèmiques. El que evita el debat a curt termini mentre agreuja el futur conflicte. Els judicis col·lectius son propis de racistes, ens deia Wiesel. I afegia que no havia excuses per protestar qualsevol injustícia.

(…) I tothom sap que és ara o mai Tothom sap que soc jo o ets tu I tothom sap que viuràs per sempre Ah, quan hagis escrit una línia o dues Tothom sap que el pacte és podrit El vell negre Joe encara recull cotó Perquè tu puguis tenir cintes i llaços I tothom ho sap
I tothom sap que la Plaga s'acosta Tothom sap que es mou de pressa (...)
Everybody knows,Leonard Cohen

Tenim mala peça al teler, però capcots i emprenyats no passarem de mig camp. “Salid y disfrutad”, que diria el mestre que també ens ha deixat aquest any. En el moment de la veritat tenir la valentia per estirar e…

Feliz 2017!

We must always take sides. Neutrality helps the oppressor, never the victim.   Elie Wiesel, 1928–2016

Tomar siempre partido. Prohibirnos el silencio conformista o cobarde. El que se muerde la lengua para no entrar en polémicas. El que evita el debate a corto plazo empeorando el conflicto futuro. Los juicios colectivos son propios de racistas, nos decía Wiesel. Y añadía que no había excusas para protestar cualquier injusticia.

(…) Y todo el mundo sabe que es ahora o nunca Todos sabemos que soy yo o eres tú Y todos sabemos que vivirás para siempre Ah, cuando hayas escrito una o dos líneas Todos sabemos que el pacto está podrido El viejo negro Joe todavía recoge algodón Para que tú puedas tener cintas y lazos Y todos lo sabemos
Y todo el mundo sabe que la Plaga se acerca Todos sabemos que se mueve rápido (...)
Everybody knows,Leonard Cohen

Hemos repartido una mala mano; pero a lo hecho, pecho. O no pasaremos de medio campo. “Salid y disfrutad”, que diría el maestro que también nos ha dejado este año. …

Gràcies JOHAN

“Salid y disfrutad” com a filosofia de vida.

Sortir, donar el pas endavant, ser atrevit, buscar-se reptes a la vida. A llarg termini, però també en el regat en curt. Deixar de ser ploramiques i conformista, passar pàgina i tornar a començar quan les coses no surten bé.
Gaudir la vida i el seu immens privilegi. Ens ha tocat a nosaltres viure-la, i això ja és un regal que hauríem d’agrair cada dia. Però a més, si les coses van bé, el següent pas ha d’ésser amb orgull, de reconeixement a tots els altres anteriors; mai un pas poruc, dubitatiu, insegur... A risc que s’interpreti supèrbia, la convicció és una bona companyia en qualsevol viatge.
I és que Johan Cruyff i el seu futbol ens han fet passar-ho bé a milions d’afeccionats a l’esport, però la seva manera d’entendre la vida ens ha canviat la nostra radicalment a un bon grapat de catalans.
En un momento dado, millor que siguem feliços.
Gràcies Johan.

Oriol Rius
New York, Març 2016

Any 2016

Sempre ens quedarà Paris.  Casablanca(1942)
El nostre romanticisme ens ajuda a recordar el que diu en Bogart a la Bergman, però la nostra memòria selectiva potser ens fa oblidar la pregunta que ella fa just abans: i que serà de nosaltres?
El difícil balanç entre responsabilitat i romanticisme. El seny i la rauxa. I és que el coratge no sempre és tirar pel dret en una estratègia de regat curt; sovint acabes amb els nassos a terra...
A canvi, la força de la voluntat àmpliament treballada i acceptada és imbatible. Fa uns mesos, a la commemoració dels cinquanta anys de la marxa de Selma, el President Obama deia més o menys això:
De tant en tant necessitem parlar alt i fort, sacsejar l’status quo. Això es el que ens fa únics. Perquè Selma ens ensenya que Amèrica no és el projecte d’una sola persona, sigui qui sigui. Perquè la paraula més poderosa en democràcia és la paraula nosaltres.
I nosaltres, com més diferents, millor. No posem portes on no han de ser-hi, obrim-les perquè tothom hi pugui s…

Año 2016

Siempre nos quedará Paris.  Casablanca(1942)
Nuestro romanticismo nos ayuda a recordar lo que le dijo Bogart a la Bergman, pero nuestra memoria selectiva quizá nos hace olvidar la pregunta que ella hace justo antes: ¿Y qué será de nosotros?
El difícilbalance entre responsabilidad y romanticismo. Y es que el coraje no debería suponer sacar pecho o lanzar órdagos; ello conllevaría siempre el riesgo de echar por la borda cualquier propuesta. Incluso las románticas...
En cambio, la fuerza de la voluntad ampliamente trabajada y consensuada es imbatible. Hace unos meses, en la conmemoración del cincuenta aniversario de la marcha de Selma, el Presidente Obama decía más o menos esto:
No fue un choque de ejércitos, sino de voluntades; una lucha para determinar el verdadero significado de América. Y gracias a esos hombres y mujeres, finalmente triunfó la idea de una América justa e incluyente, de una América generosa.
Es la idea de generaciones de ciudadanos que creyeron que el amor al país requería…