Posts

Showing posts from March, 2010

Tieta

Per l´Anna Mª : Diuen que la vida continua, àdhuc la vida dels morts, però diuen que és llarg i costós esbrinar quina part de les persones se l´enduu el temps i que poques vegades ens aturem a pensar quant de nosaltres hi ha dels altres. Ningú dels que això diuen coneixia la meva tieta. La meva tieta que ha hagut de deixar-nos per tal de que la recordèssim amb la seva millor imatge: una imatge càlida i tranquila, receptora, generosa i pacífica. La imatge d´algú que no demanà mai res més del que tingué, ni exigí de ningú res més d´allò que sabien donar. La meva tieta, la teva mare, em brindà l´escena més terriblement bonica que he viscut, quan un marrec que ambdós estimàvem molt l´agredí alhora que ella ja el perdonava. Girà cua i marxà sense dir res. Com ara. Jo voldria saber-ne agafar el testimoni. l´Oriol, Madrid 19/6/97

Rusc

(Per a la Isabel R.) Uns que arriven i els altres que se´n van, uns comencen i els altres els deixen pas. Mentre uns enceten el camí, altres ja són a Itaca; vells, però savis, ho han aconseguit. A nosaltres ens agradaria, i les vides anteriors ens hi ajuden, unes més que altres. Naturalesa. Tristor inevitable que no amaga un bon balanç: “la feina ben feta” que ara ens toca completar a nosaltres. També voldrem que ens plorin si ho fem bé. Des de Balaguer obrí una porta al món, els uns entraren, els altres en sortiren; els uns hi trobaren una família, els altres la portaran sempre dintre. 5 d´Agost de 1998. Molts petons de la Maria i de l´Oriol. I el Pau que no sé que diu...

Àvia

Àvia, Diumenge fa 5 anys el Pau, el teu besnét gran. No t’ha vist gaires vegades tot i que als pocs dies de nèixer ja eres a la clínica de Madrid, i menys et coneixen l’Oriolet I l’Ona. Però tots 3 sabran de tú sempre. De tú hauran rebut aquestes ganes per viure que ens has trasmès a tots. Quasi tant com el delit per la xocolata que també han heredat! Els 3 sabran, com tots hem après, que la seva besàvia no en sabia de conformar-se. Havia de riure sorollosament o queixar-se rabiosament. I és que la vida no té mitges tintes. Sabran d’una besàvia que va nèixer a la guerra del 14, com t’agrada dir, i va donar guerra tota la seva vida. La petita de 7 germans, vas reivindicar el teu paper de mimada segur tota la teva infància… i el vas perllongar fins que el crèdit d’àvia-besàvia te’l va asegurar. Sabran també que vas viure molts anys en un carrer tristot, que de no haver estat per tu i per la Ramona haguès apagat els seus llums fa molt de temps. NY, 25 de Maig del 2003

Año 1998

Un nuevo año. Las ilusiones se acumulan sin límite a la libertad de pensamiento, a la riqueza de aportaciones, a la imaginación. ¿Te imaginas, nos dice Lennon, todo el mundo viviendo sin fronteras y en Paz?; Dirás que soy un soñador, pero no soy el único. Pronto seremos muchos más. Estas fechas nos dan licencia para soñar, nos permiten adquirir obligaciones que luego volarán mar adentro; incluso seríamos todos capaces de comprometernos con El Profeta: “... Y en el intercambio de los frutos de la tierra hallaréis abundancia y satisfacción. Pero si el intercambio no se hace con bondadosa justicia, llevará a unos codicia, a otros hambre. Cuando vosotros, mercaderes del mar, de los campos y de los viñedos, encontréis en el mercado a tejedores, alfareros y cosecheros de especias, invocad al espíritu de la tierra para que os acompañe en los tratos y santifique las balanzas y medidas, y para que tase la recíproca relación de los valores. Y no permitáis que el hombre de manos estériles partic

Any 1998

Un any nou. Nous propòsits i molts anhels que esperen complir-se. Il.lusió. “Aquest any ens portarem bé i farem força bondat”. A més, voldríem endegar aquells vells projectes que ja fa massa temps esperen al rebost, i comprometre´ns definitivament amb el repte que sempre hem volgut superar. A la vegada, silenciosament, quasi sense atrevir-nos a que es conegui, ens imaginem tot el que voldríem que ens portessin els Reis; àdhuc amb un esforç de generositat deixaríem un termini superior si l´any vinent ens duu allò que no gosem dir en veu alta... Encara haurà de passar algun temps fins que aprenguem del poeta: Demano poc, demano poca cosa. Només poder treballar com fins ara, respectuós amb l´ordre que estableixen discretes lleis d´antiga procedència. Compondre versos m´omple, m´allibera. També llegir i algunes altres coses del tot banals, del tot quotidianes. Demano poc, i encara menys tal volta demanaré, a mida que els anys posin foscos accents damunt la pell cansada. Llavors, potser, so

Año 1999

Madrid, diciembre de 1998 “Llegará un día en que volveremos a ser personas, no judíos”, nos decía Ana Frank . ¿Será el que viene el año que nos trae la tolerancia? ¡¡¡Y tantos otros deseos!!!. El freno a los totalitarismos y a las guerras étnicas, y a los nacionalismos excluyentes, y a la falta de pluralismo, y a entorpecer el mestizaje. Y que sepamos respetar a las minorías, y que encontremos la forma de aligerar la lucha por sobrevivir con menos de un dólar al día que mantiene el sufrimiento de una quinta parte de la población mundial, y que dejen de morir cada día 35.000 niños por desnutrición, y que Camboya ya no tenga más minas que habitantes,... Queda mucho por cambiar: ese es nuestro reto. Es más el reto de un siglo que el de un año, pero en el 99 podemos empezar a empujar. Dice un proverbio chino : Si quieres saborear una manzana, has de transformar la manzana comiéndola. Si quieres saber lo que es el cambio social, has de tomar parte en él. Todo verdadero saber se adquiere co

Any 1999

Madrid, desembre de 1998 “Arribarà un dia que tornarem a ésser persones, no jueus”, ens deia Anna Frank . Serà l´any vinent que arribarà la tolerància? I tants altres desitjos!!!. El fre al totalitarisme i a les guerres ètniques, i als nacionalismes excloents, i a la falta de pluralisme, i a entorpir el mestissatge. L´any que sapiguem respectar les minories, i que trobem la manera d´alleugerar la lluita per sobreviure amb menys d´un dòlar al dia que pateix d´una cinquena part de la població mundial, i que deixin de morir cada dia 35.000 nens per desnutrició, i que Cambotja ja no tingui més mines que habitants... Resta molt per canviar: aquest és el nostre repte. És més el repte d´un segle que el d´un any, però en el 99 podem començar a empènyer. Diu un proverbi xinès: Si vols assaborir una poma, has de transformar la poma menjan-te-la. Si vols saber què és el canvi social, has de pendre-hi part. Tot saber vertader s´assoleix amb l´experiència. Som-hi!!!. L´any que ve ens en anem a vi

Año 2000

"Excelencias, Señores miembros y responsables de Europa. Tenemos el honorable placer y la gran confianza de escribirles esta carta para hablarles del objetivo de nuestro viaje y del sufrimiento que padecemos los niños y los jóvenes de África. Pero, ante todo, les presentamos nuestros saludos más deliciosos, adorables y respetuosos con la vida. Con este fin, sean ustedes nuestro apoyo y nuestra ayuda. Son ustedes para nosotros, en África, las personas a las que hay que pedir socorro. Les suplicamos, por el amor de su continente, por el sentimiento que tienen ustedes hacia nuestro pueblo y, sobre todo, por la afinidad y el amor que tienen ustedes por sus hijos a los que aman para toda la vida. (…) Señores miembros y responsables de Europa, es a su solidaridad y a su bondad a las que gritamos por el socorro de África. Ayúdennos, sufrimos enormemente en África, tenemos problemas y carencias en el plano de los derechos del niño. (…) Escrito por dos niños guineanos. Yaguine Koita y Fodé

Any 2000

"Excel.lències, Senyors membres i responsables d’Europa. Tenim l’honorable plaer i la gran comfiança d’escriure aquesta carta per parlar-vos de l’objectiu del nostre viatge i del sofriment que patim els nens i els joves d’Àfrica. Però, abans de res, volem presentar les nostres salutacions més delicioses, adorables i respectuoses amb la vida. Amb aquest fi, siguin vostès el nostre recolzament i la nostra ajuda. Són vostès per a nosaltres, a l’Àfrica, les persones a les que hem de demanar socors. Els supliquem per l’amor al seu continent, pel sentiment que vostès tenen envers el nostre poble i, sobretot, per l’afinitat i l’amor que tenen pels seus fills als que estimaran tota la vida. (…) Senyors membres i responsables d’Europa, és a la seva solidaritat i a la seva bondat a la que cridem pel socors d’Àfrica. Ajudeu-nos. Patim enormement a l’Àfrica, tenim problemes i mancances en el terreny dels drets del nen. (…) Escrit per dos nens guineans. Yaguine Koita i Fodé Tounkara". Re

Año 2001

Tú debes ser el cambio que deseas ver en el mundo. Mahatma Gandhi . Días atrás Pau se enfadaba con nosotros porque no le entendíamos cuando nos cantaba el Merry Christmas. Y es que María y yo sabíamos la versión tradicional, ya sabéis: We wish you a Merry Christmas (x3) and a Happy New Year. Después de hablar con la escuela, descubrimos el problema; les han enseñado a cantar: We wish you a Merry Christmas, we wish you a Happy Hanukkah, we wish you a Happy Kwanzaa… ¡Ignorantes nosotros no teníamos en cuenta las fiestas judía y afro-americana de estos días! Pluralidad, tolerancia y respeto desde muy pequeños. Eso es lo que nos ha faltado a las generaciones anteriores. Eso sabran las próximas. El poeta siempre ha sabido que había que esperar: (…) Soy la Palabra que anuncia el comienzo de la dicha y la paz. Luego el joven enmudeció; sus lágrimas hablaban el lenguaje del corazón. Los ángeles de la Dicha rodearon aquella morada, y los dos corazones recobraron la unidad que les había sido ar

Any 2001

Tu has d’ésser el canvi que desitges veure al món. Mahatma Gandhi . Fa uns dies el Pau s’enfadava amb nosaltres perquè no l’enteníem quan ens cantava el Merry Christmas. I és que la María i jo sabíem la versió tradicional, ja sabeu: We wish you a Merry Christmas (x3) and a Happy New Year. Després de parlar amb l’escola, vam descobrir el problema; els han ensenyat a cantar: We wish you a Merry Christmas, we wish you a Happy Hanukkah, we wish you a Happy Kwanzaa… Ignorants de nosaltres no teníem en compte les festes jueva i afro-americana d’aquests dies! Pluralitat, tolerància i respecte des de ben petits. Això és el que ens ha faltat a les generacions anteriors. Això sabran les properes. El poeta ja els ho diu: I Siau qui sou; mes no atiant vells odis de raça, ni amb emfàtiques declamacions lloant tot lo que és vostre, fins les mateixes úlceres ... Siau qui sou: mes no us tanqueu, ombrívols, dins una llar històrica sens horitzons. Volau sobre les terres enfora, amunt com l'àguila!

Año 2002

Poca gente sabe ser feliz sin odiar otra persona, Nación o Religión. Bertrand Russell Hacen una matanza y le llaman Paz. Tacitus . Fue el mensaje del Profeta paz para y entre los musulmanes y guerra contra los hindúes y los no-musulmanes?… Aquellos que inyectan este veneno en las mentes de los musulmanes estan haciendo el peor de los favores al Islam. Yo sé que esto no es el Islam. Gandhi Humberto murió el 11 de septiembre. Nadie sabe su apellido ni el día que nació. Solo que hablaba castellano. Sus compañeros del Deli de donde repartía bocadillos en las torres gemelas no saben si tenía familia. Era uno de los 10 millones de inmigrantes ilegales distribuidos por todo el país, por todo un país de inmigrantes. Dicen que hay una docena de casos com el de Humberto. El resto eran todos inmigrantes legales. De primera, segunda o tercera generación; la inmensa mayoría tenía sus raíces y gran parte de sus familias muy lejos de las torres gemelas. En otras partes pondran puertas al campo, per

Any 2002

Poca gent sap ésser feliç sense odiar alguna persona, Nació o Religió. Bertrand Russell Fan una matança i l’anomenen Pau. Tacitus . Fou el missatge del Profeta pau per i entre els musulmans i guerra contra els hindús i els no-musulmans?… Aquells que injecten aquest verí a les ments dels musulmans estan fent el pitjor dels favors a l’Islam. Jo sé que això no és l’Islam. Mahatma Gandhi En Humberto va morir l'11 de setembre. Ningú en sap el cognom, ni el dia que va néixer. Només que parlava castellà. Els seus companys a la botiga d'on repartia entrepans a les torres bessones no saben si tenia família. Era un dels 10 milions d'immigrants il.legals que s'escampen per tot el país, per tot un país d'immigrants. Diuen que hi ha una dotzena de casos com el de l’Humberto. La resta eren tots immigrants legals. De primera, segona o tercera generació; la immensa majoria tenia les seves arrels i bona part de les seves famílies ben lluny de les torres bessones. A d’altres llocs p

Año 2003

Saber lo que está bien y no hacerlo es propio del peor de los cobardes, Confucius . Gira el mundo a tu alrededor, Y tú no te mueves. Gritan el hambre y la injusticia, Y tú te quedas en casa. Sueña y lucha, Ambiciona y trabaja, Ilusiona y transmite entusiasmo. Federico Mayor Zaragoza recogía en un artículo hace unos meses el espíritu de la poesía del madrileño Pedro Salinas La voz a tí debida: (…) Voz debida a los sin voz. Voz de los que saben, de los libres. Voz de los que tienen el arrojo de hablar, de actuar como ciudadanos plenos. Voz para disentir, para asentir. (…)La palabra no puede seguir cautiva, amordazada, filtrada, disfrazada. A veces, acallada para siempre por los enemigos de la vida y sus cómplices. Pero, sobre todo, no puede seguir ausente. Silencio es la antítesis de democracia. (…) Ser diversos, infinitamente diversos es nuestra riqueza. Actuar unidos será nuestra fuerza. ¿Por qué se callan? ¿Por qué callamos? A veces, porque no se quiere, porque no se sabe. Pero, tambi

Any 2003

Saber el que està bé i no fer-ho és propi del pitjor dels covards, Confucius . Gira el món al teu entorn, I tu no et mous. Crida la injustícia i la fam, I tu et quedes a casa. Somnia i lluita, Ambiciona i treballa, Il·lusiona’t i transmet trempera. Federico Mayor Zaragoza recollia en un article fa uns mesos l’esperit de la poesia del madrileny Pedro Salinas La voz a tí debida: (…) Voz debida a los sin voz. Voz de los que saben, de los libres. Voz de los que tienen el arrojo de hablar, de actuar como ciudadanos plenos. Voz para disentir, para asentir. (…)La palabra no puede seguir cautiva, amordazada, filtrada, disfrazada. A veces, acallada para siempre por los enemigos de la vida y sus cómplices. Pero, sobre todo, no puede seguir ausente. Silencio es la antítesis de democracia. (…) Ser diversos, infinitamente diversos es nuestra riqueza. Actuar unidos será nuestra fuerza. ¿Por qué se callan? ¿Por qué callamos? A veces, porque no se quiere, porque no se sabe. Pero, también, porque busca

Año 2004

It takes a great man to be a good listener, Calvin Coolidge (Presidente EE.UU., 1923-1929) Escuchar es de las cosas que peor hacemos últimamente. Parece que todos nos hubiéramos saltado esa lección al unísono: No hay muestra de desaliento a la que atienda el gobierno; No hay pareja que aguante una discusión sin algún desplante; Ni a los niños a veces atención prestamos, con todo lo que los amamos… Es escuchando como aprendemos, es compartiendo como nos enriquecemos, es con la convivencia diversa, generosa y plural como abrimos nuestro pequeño mundo. Aunque Cavafis nos diga en Itaca que no debemos apresurar el viaje, el ambicioso objetivo al que nos invita el poeta bien merece nuestra perseverancia: A l'aurore, armés d'une ardente patience, nous entrerons aux splendides Villes. Yo creo en esa profecía de Rimbaud, el vidente. Yo vengo de una oscura provincia, de un país separado de todos los otros por la tajante geografía. Fui el más abandonado de los poetas y mi poesía fue reg

Any 2004

It takes a great man to be a good listener, Calvin Coolidge (President d’EUA, 1923-1929) Escoltar és de les coses que fem pitjor darrerament. Sembla com si ningú ens n’hagués ensenyat prou a tots plegats: Els carrers cada dia de gent són més plens, i menys escolten els governs; Les parelles tenen una crisi i ja ningú vol aguantar el ciri; La quitxalla ens demana rauxa, i (mandrosos) ens rasquem la panxa… I és escoltant que aprenem, és compartint que ens fem rics, és en la convivència diversa, generosa i plural que obrim el nostre món. Ens ho deia ja fa anys el poeta: Perquè som i ens sentim catalans estimem i cerquem, en la lliure abraçada, l'esperit i l'exemple d'altres pobles de races i llengües diverses, i el tracte de tots, i el contacte, a profit de l'empresa comuna i urgent de mudar el món i els homes en la pau solidària, i en l'entesa fecunda; tots francs i benignes, generosos, fidels, sense enveja, tots plegats contra els focus de la vil cobejança, del din

Año 2005

Por lo que a mí respecta, yo también creo que la humanidad ganará en el largo plazo. Sólo me da miedo que al mismo tiempo el mundo se haya convertido en un enorme hospital donde todos sean enfermeros de todos. Goethe (en el año 1787...) No hace muchos días podíamos leer que Los supervivientes de una patera lograron llegar con vida gracias a que viajaron abrazados unos con otros. El instinto humano no engaña. Nos queda ponerlo en práctica antes de convertirnos en el hospital de Goethe. De forma consciente o inconsciente, la tozudez, la obstinación, el miedo o la intolerancia nos están dejando un mundo dividido en partes casi iguales; entre civilizaciones y entre sociedades. El loable esfuerzo de acercar Occidente y Oriente se quedará corto, frustrado, si no aprendemos a hacer las cosas entre todos y para todos, respetando las diferencias pero buscando las respuestas conjuntamente. No se trata de salir victoriosos de cada trifulca; quizá deberíamos cantar más a menudo el himno qu

Any 2005

Pel que fa a mi, jo també crec que la humanitat guanyarà a llarg termini. Només em fa por que al mateix temps el món s’hagi convertit en un immens hospital on tothom sigui infermer de tothom. Goethe (a l’any 1787...) Fa pocs dies llegíem que Els supervivents d’una patera aconsegueixen salvar la vida gràcies al fet que viatjaren abraçats els uns als altres. L’instint humà no enganya. Només ens cal posar-lo en pràctica abans de convertir-nos en l’hospital d’en Goethe. Tossuderia, por o intolerància, conscient o inconscient, ens estan deixant un món dividit en parts gairebé iguals; entre civilitzacions i entre societats. L’esforç lloable d’apropar Occident i Orient es quedarà curt, frustrat, si no aprenem a fer les coses entre tots i per tots respectant les diferències però reforçant les respostes trobant-les conjuntament. No cal guanyar cada picabaralla; potser hauríem de cantar més sovint l’himne que ens proposa el poeta: Un himne per no guanyar per no vèncer mai fent la guerra que malm

Año 2006

La única falta que el destino no perdona a los pueblos es la imprudencia de menospreciar sus sueños. Maurice Schumann. Vivimos tiempos difíciles para el atrevimiento. Pero la poesía está de nuestro lado: (…) La vida, justamente, es éste milagro, este movimiento permanente y cambiante, que nunca reproducirá el mismo rostro. Vivir conjuntamente es una aventura donde el cariño, la amistad, es un bello encuentro con aquello que siempre es diferente a tí y que te enriquece. TAHAR BEN JELLOUN (Marruecos) Ley de vida que disfrutaremos mejor si caminamos con el paso desinhibido, desenfadado, desligados de símbolos o costumbres que nos encorseten. Vale más cualquier quimera que un trozo de tela triste, dice la Milonga del moro judío de Jorge Drexler. No dejemos de hacer cosas que después, con la energía disminuyendo, podríamos arrepentirnos de no haber hecho. Pongámonos más tozudos en cada zancadilla si es necesario. La genialidad está en la eterna paciencia, decía Michelangelo. Avanza, progre

Any 2006

L’única falta que el destí no perdona als pobles es la imprudència de menysprear els seus somnis. Maurice Schumann. Vivim temps complicats per a l’atreviment, per sortir-nos de marges i patrons. La poesia, però, està del nostre costat: (…) La vida, justament, és aquell miracle, aquell moviment permanent i canviant, que mai no reprodueix el mateix rostre. Viure conjuntament és una aventura on l'estimar, l'amistat, és una bella trobada amb allò que sempre és diferent de tu i que t'enriqueix. TAHAR BEN JELLOUN (Marroc) Llei de vida que gaudirem més si sabem caminar amb un pas desinhibit, desimbolt, deslligat d’insígnies o costums que ens limitin. Vale más cualquier quimera que un trozo de tela triste, diu la Milonga del moro judio del Jorge Drexler. No deixem per fer coses que després, quan l’energia minvi, podríem penedir-nos d’haver deixat passar. Posem-nos més tossuts, si cal, a cada ensopegada. La genialitat es troba en l’eterna paciència, deia el Michelangelo. Avança, pro